Intant che a son daûr a finî i lavôrs par recuperâ chei edificis nassûts come Macel de citât di Udin tal 1924 e in spiete di preparâ la struture permanente, temis e riflessions di un museu di storie naturâl a deventin un percors di une mostre che e travierse spazis rielaborâts dal pont di viste funzionâl: laboratoris didatics a deventin salis espositivis, areis verdis si stramudin intun Open Air Museum e lûcs che par solit no si fasin visitâ al public, tant che dipuesits e archivis, si trasformin in ambients vierts ae cognossince di ducj. Sul web temis e concets a son proponûts intun percors multimediâl prontât in graciis dal Progjet finanziât dal POR FESR 2014-2020 As 4 Svilup urban Azion 4.1 ‘Museus e Bibliotechis digjitâls’.
Inte alte planure furlane, caraterizade di terens glereôs puars di nutritîfs, si puedin formâ i magrêts: prâts siôrs di speciis vegjetâls, fra chestis tantis orchideis. Dispès la lôr permanence e dipent de azion dal om midiant dal sfalç periodic. Un esempli di habitat cun magrêts si lu pues osservâ tal zardin dal Museu. Li che i terens permeabii de alte planure si cjatin cun chei impermeabii arzilôs de basse planure, lis aghis, ingrumadis tes faldis acuifaris soteraniis, a tornin sù tes ‘olis’, creant la fasse des risultivis. Cheste si slargje a Sud di une linie che in maniere ideâl e coleghe lis localitâts di Polcenic, Cjasarse, Codroip, Cjasteons di Strade, Palme fin a Monfalcon. Tal Ort Botanic Furlan al è stât ricostruît un cjanton di aree umide, dulà che si puedin viodi diviersis speciis endemichis.
I magrêts a son prâts magris tipics di terens glereôs puars di nutritîfs, che si cjatin soredut te alte planure e tes areis morenichis. Si dividin in dôs tipologjiis principâls: i magrêts primitîfs e i magrêts evolûts.
Lis cussì clamadis risultivis a corispuindin a une fasse continue di teritori che si slungje vie pe planure padane là che lis aghis soteraniis a tornin a flôr, par vie di variazions di permeabilitât dai dipuesits de planure.
Te basse planure furlane al è ancjemò pussibil viodi strichis bandonadis de antighe Silva Lupanica, il bosc planiziâl origjinari che fin al secul IV d.d.C. si slargjave intal teritori cjapât dentri tra il Lusinç e la Livence. Chescj boscs a son costituîts di variis speciis di latifoliis, là che tal strât di jerbe diviersis plantis cun sfloridure vistose a puartin insom il cicli riprodutîf prime che i arbui a tachedin a vê lis fueis. Un element impuartant di chest ecosisteme al è chel dai arbui che a son par murî o che a son za muarts, in pîts o par tiere, che a rapresentin il cussì clamât len ‘muart’: il 30% de biodiversitât di un ecosisteme forestâl al è peât a chest. Tal Zardin dal museu a son metudis adun tassis di troncs e di ramaçs poiâts par tiere.
Un element impuartant dal ecosisteme di un bosc a son i arbui vieris o muarts in pîts o par tiere, che a dan ripâr e risorsis a plui di un tierç de biodiversitât forestâl e a dan acet a organisims fondamentâi pe funzionalitât dal ecosisteme.
Lis grotis a son ambients particolârs li che il fenomen plui evident al è la mancjance totâl di lûs, gjavant fûr i prins metris de jentrade. Altris carateristichis a son une cierte stabilitât de temperadure, che e pues jessi costante tes parts plui internis, e une umiditât alte. Cierts animâi che a vivin sot tiere a presentin adataments evidents, tant che la mancjance di voi, di colorazion e il slungjament des estremitâts (çatis, antenis). Di chest grup al fâs part il proteu, unic vertebrât european pardabon cavernicul. Altris speciis no presentin cambiaments morfologjics e fisiologjics tant marcâts, dut câs a ocupin lis cavitâts soteraniis in maniere ative, passant li dentri fasis dal lôr cicli vitâl. Un esempli di cheste categorie al è rapresentât di cualchi chirotar troglofil, che al pues doprâ lis grotis par riprodusisi o par passâ l’Invier.
Il proteu al è un anfibi cun adataments peculiârs ae vite ipogjee. La specie e je presinte tai sistemis idrics soteranis des cuestis dal mâr Adriatic orientâl, de Italie nordorientâl al Montenegro, e al è l’unic vertebrât troglobi de faune europeane.
Al è dificil ricognossi lis olmis des comunitâts dai ultins cjaçadôrs racueidôrs mesolitics che a àn vivût in Friûl, par vie che lis ativitâts di predazion fatis di chescj grups a son labilis e no influissin sul paisaç. Cussì, i prins segnâi des interazions tra la nestre specie e l’ambient si puedin individuâ tes trasformazions che lis comunitâts neolitichis a àn fat par puartâ indenant lis ativitâts agriculis e di arlevament cirche 7.000 agns indaûr: il disboscament di tocs di bosc di rôi miscliç ur à permetût di costruî vilaçs, tignî piçui orts e arlevâ cualchi specie animâl.
Il grup di studiôs de Universitât di Ferrara al presente i ultins dâts sul popolament dai ultins cjaçadôrs racueidôrs in Friûl.
Daûr de tradizion popolâr, il cuel dal Cjistiel di Udin al sarès stât fat sù dai soldâts di Atile par permetii di viodi Aquilee che e brusave. Cumò, i dâts gjeoarcheologjics presentâts di Alessandro Fontana nus pandin che il cuel al è artificiâl e al è stât costruît vie pe ete dal Bronç, tra il 1400 e il 1300 p.d.C.
L’om è stât bon di modificâ in maniere profonde e a so pro l’ambient dulà che al vîf. La trasformazion dal teritori e je tacade miârs di agns indaûr cul Homo sapiens e e je cressude a un ritmi esponenziâl cul disvilup dal progrès tecnologjic. In dì di vuê l’om al è un element clâf dal paisaç e al pues condizionâ la esistence di speciis, habitats e ecosistemis intîrs. Inte nestre regjon l’impat uman al è stât evident in mût particolâr tal setôr planiziâl: tal mâr e in lagune massime cu lis ativitâts di pescje e cul incuinament; su la tiereferme cu la agriculture, che e à stravuelt la struture e la composizion dal ordin teritoriâl origjinari. La fasse montane, in aparence mancul comprometude, e je stade dut câs influençade de silviculture e di une gjestion ambientâl no simpri corete.
La agriculture e rapresente un dai impats antropics plui grancj pal ambient naturâl. In particolâr, e provoche la distruzion e la framentazion dai habitats naturâi e la emission di sostancis incuinantis tal teritori.
Lis ativitâts umanis a àn vût un impat significatîf su la cuvierture boschive te nestre regjon. In planure l’antîc bosc di rôi e di cjarpins al è stât distrut cuasi dal dut, intant che in mont l’ordin boschîf al è stât mudât di une gjestion de silviculture leade pal plui ae produzion di len.